Article d’opinió de Ricard Torralba, president del Consorci: PENSAR ABANS DE LLENÇAR

Pensar abans de llençar

Llençar. Un verb que diu molt de sí. Una acció que implica deixar, tirar, abandonar, apartar, desaprofitar, descartar, expulsar, malbaratar. En definitiva, també, malgastar. Una acció que fem cada dia: a casa, a la feina, pel carrer… Sempre tenim alguna cosa per llençar. Però hem de canviar el xip. Ens hem de passar al Reciclar.

Reciclar. Un verb que ens aporta molt i en positiu: aprofitar, beneficiar, esprémer, fer profit, fer ús, utilitzar, recuperar, arreglar. I també estalviar. Aquest és el xip que ens hem de posar. I ho hem de fer per diferents raons: pel nostre entorn ambiental, pels diners que ens costa tractar els residus, pel component social que implica i pel futur.

Sempre hem associat el tractament de residus a una qüestió ambiental, a la necessitat de tenir cura de l’entorn i de ser sostenibles. Però hi ha molts factors que incideixen en el tractament de residus i que cal valorar per convenç-se’ns entre tots que cal separa i reciclar i, sobretot, fer-ho bé. Som conscients que des de les administracions estem insistint a la ciutadania perquè recicli, però també som conscients que només podrem avançar si ho fem junts, de la mà.

Europa ha marcat objectius clars per l’any 2020. I ens pot sonar molt lluny però només falten tres anys. La UE estipula que els països membres hauran de reciclar el 50% de les deixalles i Catalunya marca un 60%. Ara al Vallès Occidental estem a l’entorn del 34%. Pot semblar un objectiu llunyà, inabastable. Però totes les experiències que estem realitzant ens indiquen que amb un petit esforç diari fet a casa milloraríem molt aquest percentatge.

Coincidint amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, des del Consorci per a la Gestió de Residus hem analitzat les bosses de rebuig de set municipis de la comarca. Els resultats ens han confirmat el que preveiem: només el 10% dels residus que llencem a la bossa del rebuig són efectivament rebuig. La resta, el 90%, són deixalles que podríem reciclar, aprofitar, separar, recuperar, arreglar… Són deixalles que ens permetrien estalviar.

Estalviar a casa i estalviar als ajuntaments. Perquè cada cosa que separem, que aprofitem, ens suposa un estalvi de diners en l’economia familiar –menjar que s’aprofita, un aparell elèctric que s’arregla, roba que podem deixar a algú altre- i també en l’economia municipal. El cost del tractament de residus puja com menys separem. Perquè tot el que llencem al contenidor del rebuig s’ha de tractar i té un cost que està penalitzat amb un cànon del govern català, i això fa pujar les taxes de residus en molts casos. En canvi, de tot el que llencem al contenidor adequat per cada fracció o que portem a la deixalleria, en podem treure profit. Un benefici econòmic, però també social i ambiental. Hem de pensar abans de llençar.

Pensar a l’hora d’anar a comprar. Pensar si un objecte trencat es pot arreglar. Pensar si el menjar de la nevera cal deixar-lo caducar. Pensar en tot el que podem aprofitar. Pensar a quin contenidor va un residu quan tirem les deixalles. Pensar abans de llençar.

Ricard Torralba

President del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i alcalde de Sant Llorenç Savall